ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 27 de juliol del 2012

AIXÒ SÓN NEGOCIACIONS?

A la darrera Assemblea de Personal –ens vam alegrar molt que fos tan multitudinària- us vam dir tots els sindicats presents que us informaríem. Sense trencar la unitat sindical, hem decidit fer-ho nosaltres sense consultar amb els nostres companys d’UGT i CCOO per tal que conegueu com ho veiem nosaltres (és una opinió). Potser un altre té una altra visió i està bé tenir-les totes. Està bé que veieu en quines coses coincidim i en quines no. I si veieu que coincidim en tot o quasi… encara sabreu més bé com és d’important lluitar dia a dia al nostre lloc de treball.

Amb el RDL20/2012 ens canvien les condicions de treball de tal manera que la rebaixa salarial en realitat supera amb escreix el 20%. Perquè no només és la paga extra de desembre, sinó tots els PA i vacances que ens volen treure, que són diners... a banda de la pujada de l’IVA.

Ras i curt: les negociacions van ben malament. La Direcció s’entesta a ser mooooolt respectuosa amb aquesta llei. Per altra banda, estranyament, també diu deplorar-la tant com nosaltres perquè opina que no servirà per a les finalitats que teòricament ha estat creada.

Respecte al tema de les 37,5 h. (ja imposat als PGE, amb aplicació des de l’1 de juliol i que ells no aplicaran fins l’octubre) han admès ampliar una miqueta (quasi proporcionalment) el marge que actualment tenim per no complir les hores mensuals sense minva de retribucions. No entenem perquè un marge sí i un altre més favorable per als treballadors no: en tots dos casos les hores computables serien 37,5 setmanals, i la llei es compliria.

Pel que fa a la paga extra, continuen fent lectures de certs aspectes de la llei per veure si podem salvar una molt mínima part. El RDL, respecte a la majoria dels conceptes que cobrem, és molt clar i no se’l poden saltar. Nosaltres els hi hem mostrat escletxes per salvar molt més; ja veurem si només les aprofiten per a uns quants…

I, per fi, el tema dels PA i vacances. Es nota que frueixen com boixos pensant en que només tindrem 25 dies en total. Són tan generosos que esperen les nostres propostes per flexibilitzar el gaudi d'aquests 25 dies. No escolten solucions imaginatives “perquè s’ha de complir la llei”.

Malgrat haver tingut ja diverses reunions i els tres sindicats haver ofert solucions per a tots els temes plantejats per rebre el “mínim mal possible” (segons paraules del President Trias), la Direcció s'entesta en aplicar gairebé fil per randa tot el que els PGE i el RDL 20/2012 diuen sense mirar les escletxes que els sindicats contemplem.

Ja ho veieu. Malgrat tot, us encoratgem a no resignar-vos, que és el que volen. No parleu de com us ho fareu si… És el que pretenen: que ho tingueu coll avall. En comptes de pensar en l’escenari que ells ens presenten, pensem tots en lluitar pel que nosaltres volem. No deixem que ens prenguin el que és nostre i a més gaudeixin fent-ho, perquè no és veritat que ells lamentin la llei igual que nosaltres. Ni de lluny…

 
Finalment, us sol•licitem que assistiu a tots els actes que us convoqui la Mesa de la Junta de delegats al respecte d’aquestes “negociacions”.

dimecres, 18 de juliol del 2012

SI VOLEM PAU, HAUREM DE DONAR GUERRA

Està clar que darrerament s’ha reforçat la dinàmica que des de principis dels 80 del segle passat ve succeint: atiar l’odi contra el funcionariat i, per extensió, contra tots els treballadors públics.

Sabem que dins d’aquest, el nostre sector, han col•locat i estan col•locant “enxufats” i clients de tota mena de les forces politiques dominants. No ens hem cansat de denunciar-ho. Sabem que el buidatge de contingut de funcions i les externalitzacions promogudes des de dins de les administracions han contribuït al desprestigi dels seus treballadors, així com les politiques de personal que no persegueixen als infractors sinó que criminalitzen a tot@s les treballador@s. De tot això hem fet una part important de la nostra feina sindical, però res no justifica la campanya en contra de les treballadores i treballadors que fem la feina, que cobrem els sous més baixos i que, encara, som majoria.

La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del 2012, publicada el 30 de juny, ja ens va atacar amb l’horari de 37,5 h. Ara el Reial Decret Llei 20/2012, publicat el 14 de juliol, ens criminalitza sense miraments. No busca la “racionalització” ni l’estalvi quan ens treu la paga de desembre (sencera!), o ens treu PA o vacances; simplement ens assenyala com posseïdors d’uns “privilegis” i ens els arrabassa com feien els dictadors romans quan baixaven el polze indicant la mort de l’esclau vençut. I el poble, fotut per totes bandes pels mateixos que els conviden a la festa, aplaudeix pensant que ja no hi ha “privilegiats”, sense adonar-se que els serveis que rebran de les administracions seran pitjors. “La Roja” ja no els distreu, necessiten més enemics i el funcionari és perfecte per això. El PP està utilitzant als funcionaris com ho ha fet amb els catalans: enemics públics contra els quals viuen millor aquells que no veuen més enllà d’allò que diguin els mitjans de comunicació populistes i comprats de sempre. L’atac és contra tothom (reforma de la Llei de dependencia, augment de l’IVA...) i cal centrar l’atenció en el boc expiatori.

De tot això (Decrets Llei a l’empara de la Constitució i carregant-se tot el que s’oposi), segur que heu parlat en el vostre entorn personal i professional. Parlar amb els i les companyes és important. Mostrar la vostra indignació també ho és. Informar-se és començar a lluitar.
Mostrar que tenim dignitat i no ens resignem és fonamental perquè l’aplicació de totes aquestes nefastes mesures serà complexa i a qui li toca aplicar-les potser tampoc està d’acord i es pot mostrar més o menys “diligent”. El pitjor escenari que us pugueu imaginar serà una realitat ben aviat si us limiteu a murmurar.
La CGT està treballant contra tot això i es planteja mobilitzacions unitàries amb els altres sindicats. La participació de tothom en les mobilitzacions és important si volem estalviar-nos aquest escenari dantesc en que ens volen fer viure, però és igualment important la lluita en el nostre lloc de treball, i en tots els àmbits en que us mogueu (barri, associacions, etc.). Us demanem que participeu en les accions que es puguin plantejar, que les proposeu vosaltres, que us posicioneu ben clarament davant de qui us pregunti, que no tingueu por i que recordeu quan lluiteu que ho feu per vosaltres, però també per tothom.


CONCENTRACIÓ DIJOUS 19 DE JULIOL
 A LES 18.00 HORES A LA SEU DE CiU, CARRER CÒRSEGA AMB PAU CLARIS, PER UNIR-NOS A LA MANIFESTACIÓ AMB SORTIDA  A LES 19.30 HORES DES DE PAU CLARIS / URQUINAONA