ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 21 de setembre del 2012

MÉS NEGOCIACIONS


La reunió entre els representants del personal i la casa, que havia de tenir lloc aquest dimecres per negociar l’aplicació del RDL 20/2012 (horari, PA, vacances, ILT…), s’ha suspès. Problemes d’agenda del Director de Serveis Generals. S’ha posposat fins el dia 27 de setembre.


Rebrà el personal comunicació del nou horari el divendres per aplicar-ho dilluns (1 d’octubre)? Esperem que no. No seria propi d’una entitat que planifica el seu futur no deixar que el seu personal faci el mateix.


Hi ha rumors que potser alguna cosa es podrà salvar. Hi ha rumors, també rumors, que amb els PA, les vacances i els permisos voldran ser inflexibles i aplicar el RDL fil per randa. No ho diem per a que us aneu fent a la idea, sinó tot el contrari. Alguna mesura al Decret, de moment, és provisional per aquest any, però tota la resta és per sempre.


Tots els representants del personal coincidim que l’aplicació de tot això pot fer-se de moltes maneres i només és qüestió de voluntat política el fet que s’apliqui sense “fer-nos mal”. Si l’apliquen tal qual, més enllà del que diguin, voldrà dir que els dirigents metropolitans pensen que som uns privilegiats i que ens han d’alleugerir d’aquests "privilegis". No cal que recordem quants anys de negociacions i fins i tot augments salarials no rebuts ens han costat. El cost econòmic de tot això que ens volen treure –paga extra a banda- pot superar en alguns casos més que una paga. Per sempre. I no parlem del daltabaix de conciliació personal i familiar que ens pot arribar a suposar.

“Per uns grans de blat ens heu tret la força per volar…”, deia Llach a “La Gallineta”. Si ens volen donar les engrunes, allò que puguem rebre només són grans de blat. Que no ens treguin la força per reivindicar, més que mai, tota la resta. Que ningú us convenci de que no hi ha res a fer. A Eibar fan armes i els exèrcits, mercenaris i terroristes de tot el mon les fan servir a tot arreu. A cap víctima d’aquestes armes se li ha acudit culpar a la fàbrica d’Eibar. A Madrid el PP fa les llei i arreu d’Espanya els polítics de torn ens agredeixen amb elles…