ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 25 de novembre del 2016

25 de novembre Dia internacional contra les violències masclistes


Violències masclistes: agressors responsables, societat còmplice #25N
Comunicat Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

El 25 de Novembre és el Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Ens estan assassinant, colpejant, violant, maltractant, explotant... En el que va d’any 2016, 74 homes han assassinat a 74 dones, 2 nenes i 1 nen.

Però això no són fets aïllats, això s’anomena patriarcat, i se sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat de moltes persones així com en la deixadesa de funcions de les Institucions que, de manera activa o passiva, porten reforçant, durant centenars d’anys, el model de dones objecte, dones com possessions de les seves parelles; se sustenta en el model explotador de l’economia capitalista; en l’Església masclista, homòfoba i racista que no evoluciona; en la judicatura que atorga custòdies compartides imposades inclús a maltractadors; en la classe política que roman al marge del que està succeint, absorta en les seves pròpies intrigues i interessos.

El 25 de novembre volem denunciar que, sovint, els que ostenten el poder i legislen, responsabilitzen i culpabilitzen les dones de l’atur estructural existent, de les diferències salarials, del dèficit en el sistema públic de pensions, de la diferència de drets, de les violacions, dels maltractaments... són els que actuen directament o indirectament per impedir la nostra emancipació i empoderament com a dones lliures.

Les dones exigim a la societat i lluitem per un model de coeducació ple, per una cultura de la llibertat dels sexes; DENUNCIEM la manca d’ètica dels violadors que arriben a descriure les agressions com "sexe en grup" sense cap escrúpol; denunciem als mitjans de comunicació que "informen" d’aquests fets amb una falsa neutralitat, normalitzant les violències que patim; demanem a l’Administració que supervisi el compliment de les seves pròpies lleis en favor de la igualtat.

Les dones estem fartes de que se’ns exigeixi a nosaltres tot el treball necessari per denunciar, solucionar i acabar amb les violències masclistes. Portem més de 100 anys empoderades i fent-ho. Això ha de canviar, quan s’exigirà als agressors que deixin de matar-nos?, quan s’exigirà a la classe política que deixi les seves concepcions patriarcals en allò que legisla i aprovi partides pressupostàries contra les violències ?, per a quan la nostra exigència d’acompanyament a les dones víctimes de violència masclista i la formació feminista en violència de gènere?, quan es desemmascararà tots els agressors?, quan s’assenyalarà als traficants de persones i l’explotació sexual?

Les dones volem viure en pau, amb alegria, en llibertat, sense amo, sense déu, sense maltractaments.
Acabem amb les violències cap a les dones pel fet de ser-ho!

Contra les violències masclistes, respostes de suport mutu i autodefensa anarcofeminista.

Secretaria Confederal de la Dona de la CGT

divendres, 11 de novembre del 2016

PER SANT MARTÍ... PLA DE PENSIONS !



Fa poc la Comissió de Control del Pla de Pensions ens va informar a la Intranet de l’aportació d’enguany de la empresa. També animava a que qui estigués interessada s’apuntés en cas de tenir més d’un any d’antiguitat.

La CGT no forma part d’aquesta Comissió de Control perquè pública i reiteradament s’ha manifestat en contra dels plans de pensions (entrada al nostre bloc de 14 de maig de 2011: http://areametropolitanabarcelonacgt.blogspot.com.es/2011/05/plans-de-pensions.html). Tornem a la càrrega.

Abans de celebrar la generositat de la casa i felicitar-te pel gran futur que t’espera quan et jubilis, t’oferim un parell de minuts de reflexió.

A la propaganda sobre un pla de pensions d’un dels escassíssims bancs amb algun valor ètic ens sorprèn la sinceritat, tot i estar en lletra petita front als caràcters immensos on et conviden a assegurar-te la teva satisfacció futura. Hi consta el següent:

Indicador de liquiditat : El valor dels drets de mobilització, de les prestacions i dels supòsits excepcionals de liquiditat depèn del valor de mercat dels actius del fons de pensions i pot provocar pèrdues rellevants.

Indicador de risc: Una escala des de “1” (potencialment menys rendiment i menys risc) a “7” (potencialment més rendiment i més risc). La categoria "1" no significa que la inversió estigui lliure de risc.

Com sempre, l’únic segur és la comissió dels bancs, que guanyaran encara que tu et quedis sense un euro. Dècades porten ja fent de lobby i empenyent a tots els estaments i institucions econòmiques per a què es retallin les prestacions dels sistemes públics per ser “insostenibles”. Economistes de prestigi fora de la nòmina dels lobbys bancaris han desemmascarat reiteradament els arguments que es presenten com veritats inqüestionables. Ara sabem que si alguna vegada el sistema públic és incapaç d’afrontar les pensions serà per múltiples decisions polítiques adreçades a soscavar econòmicament el sistema i a la més antisocial de les decisions polítiques que mai es pugui prendre: que pagar les pensions no sigui més prioritari que comprar armament, construir línies de tren d’alta velocitat o mantenir els privilegis  d’una classe política o d’una casa real, per exemple.

Si, però què puc fer jo davant d’això? Si em deixen sense pensió bé hauré de viure...

Per començar, no votar mai a qui ha pres aquestes decisions. Posar els diners que puguis estalviar sota una rajola de casa teva és un mètode més segur que posar-los en un pla de pensions. I té moltes probabilitats, per l’experiència dels últims 25 anys, que sigui més rendible. Si es considera la fiscalitat quan es recupera, no hi ha dubte.

En aquest país hi ha molta gent interessada en els plans de pensions perquè el nostre sistema públic té una pensió màxima i aquesta els representa una considerable pèrdua de poder adquisitiu.

Però si em posen uns diners que jo no he de posar, perquè rebutjar-los?

- Perquè no te’ls donen, li donen al banc que farà el que vulgui amb ells. Les possibilitats que té la Comissió de Control d’influir en les decisions del banc són més que minses.
- Perquè ajudant a engrandir els plans de pensions ajudes a empetitir el sistema públic i dónes arguments als que ens estan espoliant.
- Perquè si totes acceptéssim el Plans de Pensions ja sabem on anirien a parar els possibles augments de sou.

Salut i encert !


divendres, 21 d’octubre del 2016

BON DIA SR. GERENT, EL SEU ENTREPÀ…



Així podria rebre cada dia l’esmorzar el nostre Gerent; al seu lloc de treball, lliurat diligentment per una auxiliar de serveis, per a què no es malbarati el seu temps en anades i vingudes al bar. Res a dir, com no hem de valorar el temps del nostre gerent?

El petit problema és que mai no respon: “Quant és?” o “Què dec?” perquè sempre va a càrrec de l’aplicació pressupostària de l’ÀMB anomenada “Gestió Planta Setena” i el bar ho cobra a través de factures amb el títol “Desayunos  servidos a Gerencia” amb càrrec a l’expedient 1676/15. I així un dia rere un altre tots els matins que hi és a la casa i alguns dies que també dina. Sobre això últim només podem aplaudir la frugalitat del nostre Gerent, qui tenint dret a què se li pagui un dinar escull un “bocata” i una mica de fruita (segons dades extretes de les factures consultables a l’expedient esmentat). Però… perquè no ha de pagar-se l’esmorzar? No ho fem tots amb un sou inferior? Aquest petit sobresou (seria proporcionalment menys petit si se li pagués a una treballadora que cobra tres, quatre o cinc vegades menys), es reflecteix al certificat de retribucions que anualment ens lliuren per la declaració de l’IRPF?

Preguntat pel Comitè Unitari, el nostre Gerent va respondre que ja es feia abans que ell entrés, que era una quantitat ridícula i que era com quan a una treballadora se li pagava el dinar quan es quedava per les tardes. Comencem pel final: els dinars i els esmorzars no són el mateix, senyor Gerent; a cap treballadora se li paguen els esmorzars. Que ja es feia abans que ell entrés sembla eludir responsabilitats. A més són pocs diners i sembla que la nostra salut econòmica és bona; així doncs, perquè no s’estén aquesta pràctica a la totalitat del personal de la casa? A cap de nosaltres ens aniria malament que la casa es fes càrrec d’una despesa diària i que això que ens estalviaríem no pagués impostos... Ens representaria una pujada de retribucions (sense ser-ho) d’entre el 3 i el 8%... Oi que sona malament? Doncs si és per a una sola persona o per a uns pocs, sona igual de malament amb l’agreujant de classisme.

També són sobresous opacs a hisenda i un exercici de classisme els dinars que es paguen a alguns polítics. I molt segurament també algunes despeses pagades a través d’altres mitjans. Som conscients que existeixen despeses d’aquesta mena, amb càrrec als pressupostos, més importants que la dels entrepans del Gerent. També les denunciem. I també ens suposem que molt possiblement es deixaran de veure factures amb títols i continguts tan descriptius com la que hem esmentat i que, malgrat tot, no haurà canviat res. Però sí haurà canviat: nosaltres haurem deixat de ser còmplices, per omissió, de sobresous opacs i de classisme. Cadascuna amb la seva consciència, especialment els partits “progressistes” que han instaurat aquestes pràctiques o que les permeten.

Salut!

PD: Si t’ha sobtat l’ús del femení en alguns passatges d’aquesta entrada, consulta l’anterior entrada a aquest mateix bloc, de 28/4/2016.