Els escrits d'aquesta Secció Sindical faran servir el gènere femení com a neutre

Segurament en alguna part d’algun correu o en entrades al nostre bloc haureu vist que parlàvem de treballadores i potser us haureu preguntat: “i el treballadors no?”

L’academicisme no políticament correcte  va decidir el seu dia que per parlar d’ambdós gèneres (neutre) es faria servir el masculí. Amb tota seguretat, les sàvies (persones sàvies) que van decidir això eren homes educats en un món de dominància masculina en tots els aspectes de la vida… i així durant centenars de generacions.

Quan es vol superar aquesta manca de sensibilitat de la llengua amb el tema del gènere, l’opció políticament correcta és fer servir els noms col·lectius sempre que sigui possible i quan no, cal esmentar els dos gèneres. Aquest darrer cas és el majoritari, perquè el nostre idioma (com quasi tots) no ofereix flexions autènticament neutres en la inmensa majoria dels casos. A nosaltres ens sembla farragós a l’hora d’escriure i sabem que és insosteniblement enutjós quan es llegeix.

Per això, en aquesta Secció Sindical de CGT hem decidit fer un pas més enllà d’allò políticament correcte i emprar el femení com a neutre. No és només una qüestió de “reparació histórica” (que també), sinó un tema de lògica pràctica. Al segon paràgraf us hem desvetllat el quid de la qüestió: totes som persones i la paraula persona és femení; totes som (persones) treballadores, totes som (persones) companyes, totes (les persones) estem cabrejades quan ens toquen les condicions de treball i se’ns momifiquen les condicions salarials. Només cal pensar en persones i no en homes. No és només un canvi de manera d’escriure, sinó fonamentalment és un canvi en la manera de pensar. Quan escribim elidim –obviem- la paraula persona, però hem de pensar sempre en ella; o sigui, en totes i no només en els homes.

  

Ho sentim per les academicistes (persones, homes i dones); no és el nostre “tot femení” contra el seu “tot masculí”; mentre elles invisibilitzen a la meitat de la humanitat, nosaltres ens obliguem a pensar en totes. Ho sentim per les políticament correctes; mentre elles fan equilibris intentant tenir-nos en compte a totes, nosaltres ens posem a totes al centre del nostre pensament.

Als propers comunicats de CGT, a les properes entrades al nostre bloc, farem esment d’aquest text per a les que es sobtin de l’ús del femení per parlar de tothom. Recordeu: és un neutre més inclusiu i sobretot més lògic. Que la nostre vista i oïda estiguin acostumades al masculí no és excusa.

Després de les eleccions sindicals

Després del processos electorals per escollir la representació social a l’ÀMB, la nostra Secció sindical es va reunir per tal de reorganitzar-se, fixar objectius i compartir la il·lusió per uns resultats que ens consoliden i ens ofereixen bones perspectives de futur. Ja us vam donar la nostra valoració per correu: igualtat de forces sindicals, demanda d'unitat i necessitat de compartir lluites.

Ens van refermar en el compromís de dur a terme una acció sindical oberta, continuant oferint a tot el personal que simpatitzi amb la nostra activitat la possibilitat de gaudir del dret a la participació, ni que sigui puntualment. Quantes més persones siguem coneixent la labor sindical, més seran les possibilitats d'assolir les nostres metes, que en definitiva són les de tot polític i directiu que conegui les seves funcions: que els treballadors públics hi siguin satisfets amb les seves condicions de treball i serveixin de bon grat (i per tant més i millor) a la ciutadania. Esperem que els propers anys ens costi menys fer veure a la direcció que els nostres objectius haurien de ser comuns.

Salut!