ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dilluns, 13 de març del 2017

Ens estan enganyant, defensem les pensions



Una nova agressió contra els interessos de la gran majoria de la població s’està preparant. Com qui cuina un plat a foc lent, des de fa mesos els mitjans de comunicació (que depenen de grans empreses) i el govern central estan filtrant, dia rere dia, informacions sobre la insostenibilitat de l’actual sistema de pensions. Ens diuen que hi ha un dèficit de 16.000 milions d’€ a la Seguretat Social, que hi ha un envelliment de la població i que ambdós factors obliguen a modificar quines pensions cobrarem en jubilar-nos i el temps que haurem d’estar treballant per a poder-ne rebre. I poc a poc van apuntant les seves mesures que, curiosament, van en la direcció d’atacar directament les nostres condicions de vida. De manera resumida, el que plantegen és:

1- Fomentar un treball cada vegada més precari. Ho estem patint ja en carn pròpia: les successives reformes laborals faciliten els acomiadaments, fan més fàcil empitjorar les nostres condicions laborals, augmenten l’ús discrecional dels nostres horaris per part de l’empresari, estenen encara més els contractes temporals, a temps parcial i els «mini jobs» i ens fan baixar els salaris a una majoria. Ser treballador/a i ser pobre és cada vegada més habitual, especialment si som joves, dones o migrants.

2- Promoure que del nostre sou ens haguem de pagar una part de la pensió. El seu argument és, directament, cínic. «Com que la teva pensió serà de misèria – ens diuen- hauràs de pagar un pla d’estalvis o pensió privada». Mentre els salaris van baixant progressivament, pretenen que nosaltres mateixos/es ens cobrim una part de la nostra pensió de jubilació. Uns diners que, a més, gestionaran entitats privades, que especularan amb els nostres diners de cara a obtenir-ne beneficis (que seran privats). Ja coneixem, a més, les misèries del sistema financer de l’Estat espanyol, que ha calgut rescatar amb diners públics.

3- Allargar encara més el temps que haurem d’estar treballant, més enllà dels 67 anys de la reforma de l’any 2011. Cada vegada ens aproparem més a allò de «treballar tota la vida» quan, paradoxalment, el desenvolupament de la productivitat del treball hauria de permetre tot el contrari, treballar menys, treballar tothom i viure millor. Com ho faran si no ho aturem? Fàcil, modificant a l’alça les edats mínimes i màximes de jubilació i incrementant tant el temps mínim de cotització com les bases reguladores.

La destrucció de les pensions públiques no és una situació inevitable. És un projecte polític perfectament planificat des del capital i els governs de torn des de fa anys. La descapitalització de la Seguretat Social ha sigut premeditat i provocat. A banda de la destrucció de llocs de treball, la precarització laboral fa caure les cotitzacions. El manteniment dels topalls màxims de cotització i les exoneracions de cotitzar a determinades rentes salarials generen una pèrdua d’ingressos de 7.000 milions € l’any. I les bonificacions a les quotes empresarials a la Seguretat Social ha suposat un immens estalvi a les empreses a canvi de crear treball precari i molt barat.

I d’alternatives n’hi ha. Millorar les condicions de treball, els salaris i l’estabilitat dels contractes faria pujar els ingressos a la Seguretat Social. Revisar a l’alça els topalls màxims de cotització també, així com incrementar les cotitzacions de les empreses. En paral·lel es podria traspassar el finançament de la Seguretat Social i les pensions als Pressupostos Generals de l’estat. Aquestes alternatives no agraden al Capital que s’ha marcat com a un objectiu trinxar les nostres pensions i fer encara més negoci amb la nostra vida.

Des d’aquí fem una crida a que cap força política accepti negociar la reforma del Pacte de Toledo en els termes que proposen les asseguradores, els bancs i les grans empreses. Aquesta crida la fem extensiva als sindicats CCOO i UGT que, l’any 2011 ja van pactar una vergonyosa reforma de les pensions.

A tots ells, als partits i sindicats «oficials» els fem saber el nostre compromís ferm a defensar les nostres condicions de vida, presents i futures. I ho farem amb tota la nostra força, al carrer i als centres de treball. Poden escollir al costat de qui estan, amb el poble, amb la gran majoria o amb el capital privat, que només es mou per la voluntat de màxim benefici.

Vols deixar que et prenguin el pèl o vens a plantar-los cara?

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya


Govern i Bancs preparen un nou atac contra les Pensions públiques. Mentre regalen subvencions a empreses i empresaris, ara ens diuen que la factura la paguem nosaltres amb patiment per a que els seus bancs facin negoci amb qui es pugui pagar una pensió privada.

Es pensen que ens empassarem les mentides amb que ens bombardegen des dels seus mitjans de comunicació, però ens trobaran preparades.

Comparteix, difon. No ens callaran.

dilluns, 6 de març del 2017

8 de març de 2017: Ballem juntes la nostra revolució


Seguirem lluitant ingovernables, desobedients i desafiants
Manifest de CGT Catalunya pel 8 de març 2017, Dia Internacional de les Dones Treballadores

Ja hem arribat al Dia Internacional de les Dones Treballadores i hem de començar parlant del que sempre diem de manera incansable. Ho diem cada dia amb insistència:

Les dones, que sostenim el món, que en les pitjors adversitats tirem endavant allò important per la vida, cobrem menys que els homes per a realitzar la mateixa feina, pel simple fet de ser dones. Sembla ser que encara som el complement al sou de l’home. Les dones patim agressions masclistes a la feina, a casa i als carrers. Ens jutgen pels nostres cossos, pretenen tractar-nos com a mera decoració, com a esclaves del seu desig, o com a les seves treballadores domèstiques personals. Les dones realitzem les tasques de cura sense que siguin ni repartides ni valorades. Aquí no hi ha hagut ni hi ha repartiment de la feina ni de la riquesa que genera. Les dones rebem de manera quotidiana la doble agressió de tots aquells que consenten i callen davant de qualsevol forma de masclisme ja sigui el polític de torn, el company que no vol agafar l’escombra, l’empresari que fomenta que l’assetjament quedi impune, el jutge que relativitza els feminicidis, el mossèn que fomenta la submissió femenina als desitjos del marit... la llista és llarga.

Com cada any, hem assistit a infinitat d’exemples concrets, que ens fan sortir al carrer a diari, lluitar als nostres llocs de treball, als col·lectius on militem i als espais íntims.

I arriba ja un moment que en tenim prou, que n’estem ben fartes, que ens cal fer. I sí, hem assistit a un any de mobilitzacions contra les violències de gènere, i també contra la feminització de la pobresa i de la precarietat. Estem rememorant constantment els motius pels quals es celebra aquesta data: l’autoorganització de les dones treballadores, com tantes vegades hem fet, per a revolucionar i revolucionar-se, la pràctica de l’acció directa i l’autogestió així com la ingovernabilitat de les nostres àvies: treballadores feministes organitzades.

Tornem-hi! Com van fer les nostres companyes ahir, abans d’ahir, el segle passat i al llarg de tota la història. Calen mil mobilitzacions i calen encara més dones que no estiguem pendents de quina serà la propera llei que ens decepcionarà, que no estiguem mirant quina serà la propera mancança institucional que ens farà mal, quina serà la propera frase que serà apropiada per aquelles que es diuen feministes però que ens maten a la feina. Volem mirar molt més enllà de tot això i volem mirar a les nostres, a les dones treballadores, sense emmirallar-nos en discursos tebis que ens desmobilitzen i ens allunyen de la nostra revolució, la de transformar els treballs, transformar les formes verticals de relació, transformar el món sencer. La vella i senzilla recepta del feminisme de classe, anticapitalista i sense complexes.

No ens valen trossets del pastís, no és que no vulguem les molles, és que volem canviar la recepta, i aquesta només es podrà canviar des de les que patim el matrimoni ferotge entre capitalisme i heteropatriarcat.

I volem una nova recepta per a seguir essent ingovernables, desobedients i desafiants, perquè només des de nosaltres podrem fer el món totalment nou, amb la llibertat i la vida al centre.

8 de març de 2017
CGT Catalunya


Com deia Emma Goldman "Si no puc ballar, la teva revolució no m'interessa" 

BALLEM JUNTES LA NOSTRA REVOLUCIÓ!

NO HI HA REVOLUCIÓ SENSE ALLIBERAMENT DE LES DONES!

ENS VOLEM LLIURES, VIVINT!